Estic darrere sa porta
i no m’atur de plorar.
Un abraç heu de donar
an es meu fii, en tornar,
de part meva, si som morta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Binissalem
415
III
¿Saps què voldria, d’es cans?
Ses cames, que tenen bones,
per anar a veure ses dones
d’es carrer d’es Bobians.
Aigordent venen a tasses
i es marxandos ses ’guyes.
Com més xerres, més t’embuies.
Més valdria que callasses!
Un abre que no té fuies,
jo no hi voldria coir,
i no voldria per mi
fadrí que en festeja dues.