¿Saps què voldria, d’es cans?
Ses cames, que tenen bones,
per anar a veure ses dones
d’es carrer d’es Bobians.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Cans, Carrer, Desig, Erotisme velat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
689
Volum
I
Núm de pàgina
72
Altres cançons relacionades
Si t’enyorava, Tonina,
no era p’es berenar:
era per por d’aplegar
dins lo meu cor, fam canina
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Desditxada la poncella
que la tiren per sa pols!
Sa meva al•lota en vol molts,
i són molts que es riuen d’ella.
Tradicionari de Mallorca
