Devertiment ja no hi ha
en el món, que em faça riure;
tant m’estim morir com viure,
si Déu no hi alça la mà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Alegria i tristor
Poble
Sineu
Núm de glosa
408
Volum
III
Altres cançons relacionades
Cavallers i menestrals,
tothom cridava: -Pagès,
aquest parei, ¿de qui ès?
-És de don Juan Vallès
-Vaja quins dos animals!
Jo no en ‘via vists de tals;
quasi no són bons per res.
–Jo estic baix de tes rames
arrendit que no puc més.
−¿Que no saps que es cavallers
van allà on són ses dames?
-Pujol, si vols davallar
d’es mul, seuràs una estona.
-No puc, Maria Racona;
me’n vaig a mar, que tenc ronya.
Ja mos veurem en tornar.
Tradicionari de Mallorca
