Molt m’agrada s’enciam
en venir s’espigolada.
¿Qui és aqueixa estufada
qui m’ha duit a sa bugada
endiana de brancam?

Amor –deia-, no voldria
que em donàsseu mai guerrer,
que el meu cor esclataria
si en ves un que qualque dia
regàs aquest claveller.

Departat de vós, vuit dies
me pariesen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.