A cada part de fogó
hi havia una mala cara:
eren son pare i sa mare,
i la jove qui plorava
del seu cor feia esclator.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Ariany
896
III
Si te’n vas, que n’és de plànyer,
que ma vida finirà.
Malhaja el qui va posar
s’usança d’anar a Muntanya!.
-Carai encaraixinat!-,
va dir l’amo de Son Serra.
Va tirar sa fauç en terra:
-Que l’apleg qui l’ha escampat!
En venir devers migdia
don una uiada an es sol
i dic mirant es reol:
-Déu meu, jo ja dinaria.