Oh bella Font de Ravell,
mon bé, d’on habitau vós:
habitau dins ets Olors
i jo habit dins Morell.
Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.
Garrida, l’hora i el punt
que vos vaig haver mirada,
ja vaig dir: Agraciada,
tot quant duis vos riu damunt.