Bona amor, des que duis dol,
tot lo món heu entristit.
Vos pensau dur-lo tot sol,
i mon cor en va vestit.
Baix d’una figuera blanca
hi havia un moro groc
que menjava coques frites
muiadetes dins arrop.
Jo no sé de què t’entones,
mirai de m’enteniment,
que ses paraules i plomes
com aqueixes que tu dónes
a l’aire, les s’en du es vent.