Ara tu estàs a bon punt
per rompre barres d’acer.
Jo, pobre vei, ¿què he de fer?
Par que vegi ja es fosser
que em tira terra damunt.

Si no alcanç vostra hermosura,
pens que em desesperaré:
baix d’es portal d’es carrer
hi faré ma sepultura.

No és afronta sa pobresa
per tot vivent cristià.
Quan morí es meu germà
deu infants te va deixar:
per tu és estat i serà
sempre sa millor riquesa.