Un camp llaurat
que mai reia l’ha tocat.
La teulada.
Sant Juan qui tot sol era,
i ara tants de Juans!
N’hi ha de petits i grans;
n’hi ha de tota manera.
En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!