Oh Mare de Déu del Carme,
donau bon temps a la mar
que anit s’han d’embarcar
mon pare i lo meu germà
i un jovenet que nom Jaume.
Olla petita, prest vessa:
aquest mal, de sempre ha usat.
Jo no m’havia enterat
que aquesta de Son Daurat
d’homos tengués tanta pressa!
Cridam: -Covo, traginer!-
I no tenim cul tapat.
Per això el mos ha tirat
Na Borrona, an es paner.