Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
tenc temor de tornar loca.

Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.

Un moliner cerca vent
per més jornal a guanyar;
tant he arribat a menjar,
que he acabada sa talent.