No el vull, an es mocador,
ni l’he de mester tampoc,
perquè, si En Tomeu és mort,
vaig prometre seguir-ló.
M’escriuràs, en esser mort,
d’allà on aniràs a viure,
i, si tens ganes de riure,
serà que estàs bo i fort.
-Novia, digau què val.
-Jo ho diré; no estaré gaire-,
respon Na Catalina-Aina-;
cada coixí, un real.