Quan vaig veure pesar es pa,

Quan vaig veure pesar es pa,
ja em va fugir es talent,
vaig dir a sa meva gent:
-De modo no farà vent
de llevant o de ponent?
Ja menjarem en pastar.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Poble

Algaida

Núm de glosa

355

Volum

III

Altres cançons relacionades

Adiós, sol vertader,
estel de sa matinada!
Mereixs esser coronada
de brostades de llorer.

Un dia, posta de sol,
me vaig baraiar amb s’al•lota;
ella me va dir “fesol”,
jo li vaig dir “bestiota”.

Si l’any qui ve som casada
i tenc s’homo menestral,
diré que és un animal
si no em treu de s’escarada.