Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.

Aqueixa no va de glans
perque en té i los mos dóna.
Jo no m’agrad de persona
que, en conversar, hi pos ses mans.

Ben vestit i mal menjat,
vaig anar a voltar un dia,
i duia per sa camia
un bon corbatí posat.