Ses al•lotes d’Ullaró,
de Son Pocos i Ses Rotes
se’n van a jeure a les fosques
perque no tenen claror.

M’ha arribat a ses oreies
que sa sogra no me vol,
i jo m’he de posar dol
d’ella, amb gonelles vermeies.

Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.