Escoltau aqueixa llavi,
que sabeu que va de fuit!
Jo tenc un sac que no és buit,
de com feren es bescuit
de ses noces de mon avi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pa
Poble
Sineu
Núm de glosa
819
Volum
III
Altres cançons relacionades
Herba que se diu jonçana,
a sa garriga n’hi ha.
Lluïsa, no et cals fiar
d’homo que no arriba a cana.
Jo tenia la sendera
posada de quatre vents;
vaig dir: -Fura, ¿que no véns?-
I es coniet ja no hi era.
Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!
Tradicionari de Mallorca
