En anar a festejar,
no te’n menis companyia,
que, encara que germà sia,
sa carn de s’olla et traurà.

Escoltau aqueixa llavi,
que sabeu que va de fuit!
Jo tenc un sac que no és buit,
de com feren es bescuit
de ses noces de mon avi.

L’amo, duis-mos aigo fresca
corrents, i amenaçau,
que aquí tenim En Colau
que maneja un puput blau
amb catorze pams de cresta.