Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa,
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.
Es ball d’ets homos casats
en un quart va anar alambor,
perquè es vidre volador
va esser merda i ous pollats.
Com jo veig que això és ben ver,
estimat, i tu m’ho negues,
jo call i mir i cui pedres;
les te tiraré en poder.