Altres cançons relacionades
Quinze i quinze fan trenta,
i nou i nou devuit:
un fadrí amb so ventre buit,
es festejar no li entra.
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
Si a Mina a festejar vas
una galant meravella,
aquesta troca vermeia,
Toniet, que dus de seda,
p’es ravells la deixaràs,
i llavors maleiràs
es xot i s’euveia negra.
Tradicionari de Mallorca
