Dos-centes figues de moro
se menjà En Juan Virell.
No hi ha cap porc a la vila
que sigui tan porc com ell.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fruita i verdura
Artà
767
III
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Fent es lloro, fent es lloro,
bon rollet li vaig donar:
només la vaig festejar
en temps de figues de moro.
Tix-tix,
fam fam.
Mestresseta, ¿berenam?