A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment nit i dia.

¿Saps què em va dir En Regalim,
un dia, amb una cançó?
Que “era mal s’estar redó”;
i jo li vaig dir que no:
que era més mal estar prim.

Cadena que no té baules
és molt forta, ja ho sabeu.
Mon pare, no tremoleu,
perque, quan vós no podreu,
jo em carregaré sa creu
damunt ses meves espatles.