Al senyor Jordi Frontera
i al senyor Llorenç Bauçà
i En Costa que va darrere,
a tots tres hem de pegar.
En acabar de segar,
tiraré sa fauç a l’aire.
No la tornaré agafar
fins l’any qui ve quan vendrà
es temps passat no fa gaire.
Amenaçant tots es dies
vides de papes i reis,
faig tornar joves es veis
amb ses meves moixonies.
Un raor