Heu dat a menjar porcella
i a mi no me n’heu donat.
En haver d’anar a Ciutat,
ja li colcarem a ella.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sopar de matances
Llucmajor
250
III
Estimada, feis sentència,
que a lloc de jutge estau vós:
desenganau-ne un de dos
davant la vostra presència.
Sant Josep s’aixeca a l’auba, a l’auba del dematí,
i fa una flamaradeta de brotets de romaní.
Quan la té ben enceseta, hi posa lo calderó,
hi posa sucre i canyella per enconar lo minyó.
Quan la té ben calenteta, agafa lo Minyonet
que amb sa Mare no fa bonda: tots dos tremolen de fred.
Lo Minyó no vol callar ni en bres ni en cadira,
i, amb l’ardoreta del foc, lo Minyonet s’adormia.
-Maria, si feis bugada, posau-hi lo menudai.
Lo menudai no és seda ni tampoc no és d’escambrai.
Cadascú en es redol seu,
que procuri fer bondat;
que entrar a l’eternidat,
si mos troben en pecat,
sé cert que mos sabrà greu.