Vostre pare és el roser,
vostra mare la roseta;
i vós, guilant poncelleta,
qualque dia us coiré.
Ara som caigut d’esquena:
sa cadira m’ha tomat.
Jo tenc mata i poll taiat
per fer un portalet voltat,
anit, a Na Magdalena.
- Bon dia, senyor Juan-
En Tòfol Fonoi va dir.
- He trobat En Violí
a’s cap damunt d’es corral.