Voldria que aquests uis meus
sempre us poguessen mirar,
i el qui gelós n’estarà,
que li sortissen es seus.

–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.

A mi no m’han dit “ves-te’n”,
però jo he vist manera.
Persona que no és grossera,
de ses punyides se’n tem.