Un Rei tenia tres fies, totes tres com una plata;
el Rei s’enamorà d’una, Margalida, la més guapa.
Quan sa mare se’n temé, la tancà dins una cambra,
sens porer menjar ni beure més que pa i carn salada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, treu el vap a la ventana.
Va veure els seus germanets que amb botella d’or jugaven
-Oh, germans, mos bons germans, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-No la te beuràs, maldita, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de mon pare enamorada.
Passa un dia, en passen dos, passa tota la setmana,
i va veure lo seu pare que amb pipa d’or fumava.
-Oh, mon pare, lo meu pare, ¿no em daríeu un glop d’aigo,
i la glòria gonyaríeu, la glòria tendreu gonyada?
-Correu, criats i criades, duis aigo a la meva fia,
que, el primer que n’hi durà , la corona d’or tendrà!-
Quan ne foren al replà, la veren que badaiava.
Dos àngels li feien llum, Maria la coronava.
Son pare fou condemnat i sa mare condemnada.
I ella va esser salvada per tota una eternitat.

En es camí de Sineu
per damunt sa romeguera
hi ha una foravilera
qui du es monyo qui no és seu.

Es puig de Santa Llucia
voldria tomar amb un tro
sols per veure Manacor
allà on tenc s’alegria.