Com passaràs p’es Racó,
coí't un brot d’olivera,
i tu, Maria Riera,
dóna’l a sa teva amor.
Sa mare tenia por
que no li robàs sa fia,
i jo no la hi robaria
maldament fos tota d’or.
Estimada, posau pesos.
Ja pagaran mos diners!
La vostra cara lluu més
que dotze mil llantoners
amb tots es llantons encesos.