Una cançó de dos mots
és molt bona d’acabar.
En començar a badaiar
ja no hi ha perills de rots.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam, desanament
Poble
Campanet
Núm de glosa
619
Volum
III
Altres cançons relacionades
Cada vegada que et veia
tan estufat, i jo pobra:
si vaig primeta de roba,
ja vas tu gruixat de teia!
-Estimat meu, ¿què em dureu
en venir de Barcelona?
-Vós duré lletra redona
si trob que la mereixeu.
Soldat som i no en reneg
de les milícies urbanes.
No ho som perque en tengui ganes:
ho som perque m’hi han fet.
Tradicionari de Mallorca
