Jo i sa meva doneta
tots solets mos hi pegam,
i en venir es vespre lligam
set garbes y una restreta.

Un sonador de guiterra
ha de tenir bons sentits
i sebre remenar es dits
de sa mà dreta i s’esquerra.

Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.