Retaule, més que retaule
penjadet a sa paret!
Fent En Mauva, fent En Mauva,
has deixat es plat ben net.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Fam, desanament

Poble

Banyalbufar

Núm de glosa

197

Volum

III

Altres cançons relacionades

A sa Plaça n’hi ha una
ane qui vui tant de bé.
Sa mare, com la va fer,
robà es raios a sa Lluna.

El diumenge, vaig tenir
raons amb s’enamorada:
d’es costat li vaig fugir
i la vaig deixar picada.
De lo que li demanava
no m’ho va voler accedir.
No era defora encara
com ja me’n vaig penedir.
El dilluns, ben dematí,
ja vaig passar per ca-seva.
Vaig dir: -Senyor, quina pena,
tant per ella com per mi,
si no se torna afegir
aquesta forta cadena!
El dimarts, ja em pensava
trabucar s’enteniment,
i de ca-meva la gent
que de mi queixosa estava
com veien que no tastava
res, ni prenia aliment.
Es mal d’enamorament
era que a mi em fatigava.
El dimecres, tot lo dia,
en s’amor estava pensant.
Mirava, de tant en tant,
es sol si ja se ponia,
a veure si me durien
noves de vós, diamant.
El dijous, me’n vaig anar
a guaitar a lo seu cantó
per porer sentir s’amor,
i ella no va parlar.
De sullà me’n vaig anar
amb una grossa tristor.
El divendres, vaig sentir
minvar un poc la pena mia,
considerant vida mia,
si vós pensàveu en mi.
El dissabte, al cap darrer,
a veure-la vaig anar,
i la bona sort volgué
que guerrer hi vaig trobar
i ella el va fer aixecar.
Cara de sol vertader,
jo pens que m’hi miraré,
a tornar-me baraiar!

Cuando empezaron la guerra, la de Francia y Portugal,
Llamaron al Conde Flor por capitán general.
-¿Para cuántos años, Conde, para cuántos años va?
-Para siete voy, Condesa, para siete y nada más.
Si a los siete no he venido, ya te puedes casar ya.-
Pasan siete, pasan ocho, y en busca, los nueve, va.
Un día, estando a la mesa, su padre la quiso hablar:
-¿Cómo no te casas, hija? ¿cómo no te casas ya?
-¿Con quién me he de casar, padre, y el Conde en el mundo está?
Si el Conde en el mundo estaba y lo pudiese encontrar!
Me dará la bendición y lo iré a buscar.
-Que la te dé Dios del cielo, que es más alto y puede más.-
Se vistió de pelegrina y pelegrinando va.
Y al salir de las Italias, se encuentra en Portugal.
Ella ve un caballo blanco que lo iban a ensellar.
-¿De quién es este caballo, que lo llevan a ensellar?
-Es del señor Conde Flores, que mañana va a casar.
-¿Quién es este señor Conde? ¿Me lo quiere usted enseñar?
-Se lo enseñaré, señora, que es poca la caridad.
-Oh, qué palacio tan grande, más grande que una ciudad!-
Y al decir estas palabras, se encontró con el Conde Flores.
-Buenos días, Señor Conde,
¿me quiere hacer una limosna? –Yo no traigo ni un real.
Yo vengo de las Italias y no traigo pa gastar.
-Si viene de las Italias, ¿qué hay de nuevo pos allá?
-Le diré que su condesa es un mártir de llorar.
-Oh, si la pudiera ver! Oh, si la pudiera hablar!
Que bien la comocería con su hermoso lunar.
El vestido que ella trae me costó una ciudad.
-El vestido bien lo guardo, dentro de una cajita está,
y el rostro ya se ha ido, Conde de tanto llorar.
-María, cérrate (sic) monja y aprenderás de rezar.
-María, cérrate monja de la religión cristiana;
si no me caso contigo es porque no me da la gana.
-Malhaya la italiana que te ha venido a buscar!
Es capons i ses gallines als pobres de l’hospital!-

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca