Altres cançons relacionades
Una fadrina ha d’esser
callada com un confés,
emperò tu ralles més
que un papagai, i dic ver.
Quin dia serà, estel meu,
que mos donarem sa mà,
que estarem damunt l’altar,
tu seràs meva i jo teu!
Li posaren nom Miquel
com el varen batiar,
i ara Déu l’esborrarà,
perque un qui se’n va a robar
ja no pot entrar en el cel.
Tradicionari de Mallorca
