A Algaida són algaidins;
tots tenen vena de locos.
Molts li diuen Toni Trossos;
jo li dic Toni Bocins.

Sa meva amor, per ventura,
deu anar de vega i riu,
i jo tenc d’estar catiu
per damunt el puig de Cura.

Ara us podeu regalar
a s’ombra d’una figuera,
però llavò damunt s’era,
bé vos deveu soleiar!
I En Blau sí que ho deu trobar,
si és que li donau llendera!