De gararanys en es sol
ella no se n’agradava,
i ara, des que és casada,
en menja tants com ne vol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Fam, desanament
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
585
Volum
III
Altres cançons relacionades
Afanya’t a espigolar,
lleva’t sa mà d’es genoi,
no te mengis es rostoi:
l’amo el vol p’es bestiar.
Jo tenia un foc colgat
que sempre s’aigo bullia,
i s’amor sempre creixia,
i mai l’havia mudat.
Sense aigo l’has apagat.
M’anaves amb traidoria:
vares dir que com poria
prendre, no hagués amollat.
Es dia que em vaig casar,
que en vaig tenir, d’alegria!
Emperò des d’aquell dia
ja no faç sinó plorar.
Tradicionari de Mallorca
