Oh que de guilant noblesa
que mos du aquest curiós!
Passa i no diu “adiós”.
¿Que s’ho deu trobar baixesa?

No crec en sos mentiders
quan diuen sa veritat.
Damunt sa cova d’un gat,
hi vaig estra tot lo dia
Un bastiment me venia
que duia ets abres d’aubó.
Pujàrem per Son Goixó
i allà posàrem forqueta.
En es molí d’En Cusseta
mos donaren berenar.
Nou mesos vèrem estar
menjant figues, menjant réms.
I, tu pots i jo no puc,
es vaixell mos dugué a Lluc
i an es Torrent de Pareis.
Tot són fies i conseis
en parlar de festejar.
En Torretes hi va anar
i crecava esclata-sangs.
N’hi demanàrem uns quants;
no mos ne volia dar,
Deu doblers se va posar:
-Preniu-los, vet-los-t’aquí!-
Noltros vàrem dir que sí,
i else mos vàrem menjar.

A Sóller, sabeu quins són!
A Fornalutx tot ho saben
i a Biniaraix menjaren
un ase passat p’es forn.
D’es cap, en feren cassola;
de ses cames, estufat
i es batle i es diputat
juraren en veritat
que mai havien menjat
cosa trobant-la tan bona.