Vós sou un estel brillant
descobert d’ennigulada.
Com ve sa dematinada,
los raios van augmentant.
Per vós, polit diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.

Si comencen a fer quintes,
es fadrins se n’aniran;
ses fadrines romandran
amb sos mirais i ses pintes.

Bona amor, no tremoleu.
Entrau enc que hi ha guerrer.
Jo amb uiades vos daré
entenent tot quant voldreu.