Si mos passos són peduts
en venir la darreria,
poré prendre, vida mia,
es camí d’es malvolguts.
‘Xeca’t, pareier major,
ses sopes t’han abocades
i ses llavors ensacades
i s’aigo dins ses beurades:
ja no et puc servir millor.
Encara que no festeig
ses hores acostumades,
jo pens en tu més vegades
que en ses eines que maneig,
que cada dia me’n servesc
més de cinc-centes vegades.