Com foren a S’Arraval
qui estaven per a partir,
respongué sa d’es molí:
-Mos n’haurem de dur es vi.
Per cada una, un barral.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vins
Poble
Llubí
Núm de glosa
497
Volum
III
Altres cançons relacionades
Erri, somereta,
’nirem a Son Verí
a veure sa madona
que ha bolcat un niní.
Errí, errí, errí!
No et penses que per això
ja no t’haja d’escometre:
bé te pots casar, fieta,
i tenir una nineta
i jo per gendre esser bo.
Sa novia que plorava
que volia un llit de camp,
son marit la consolava
amb una post i un banc.
Tradicionari de Mallorca
