A quinze d’abril morí
s’ase més vei d’Es Canyar,
i es fosser que l’enterrà
és En Llorenç Ballarí.
Qui no creu que sigui així,
a’s senyor ho pot preguntar.
A un mort li diuen “’diós”,
i a un viu, “a reveure”.
¿Quan mos hem de tornar veure,
cara de clavell hermós?
Un vespre devora es foc,
vaig dir “bruixa” a sa padrina;
me va tirar ses esmolles;
rebotre, si m’endevina!