Arrere torn caminant, sa darrera serà aquesta. Quina aigordent tan xalesta! ¿Que serà com s’altre vespre, que l’endemà vaig fer festa sense sebre de quin sant?
Aiguardent
Llucmajor
Adiós a sa paret, adiós a sa teulada; adiós, amor amada; estona estaré a veure't.
Quan l’enterren, tot son plors: “Adiós, ma companyia!” I el sendemà ja aniria carregadeta de flors.
Per mirar Son Ferragut vaig caure d'una figuera. Aqueixa amor vertadera voldria veure, i no puc!
