Altres cançons relacionades
Jo me vestiré de dol,
de dol i ben endolada;
si s’estimat m’ha deixada,
tornarà si Déu ho vol.
Garrida, tal és mon viure;
mon cor a tal preu les ven.
Jo conec que hi tenc bo ferm,
perque, en parlar d’anar-me’n,
totes se calen a riure.
Jo m’és seguit dir mentides
i sols no confessar-me’n.
Saps que m’agrada de ferm
haver-les amb ses fadrines!
Endemés, si són garrides,
passa es temps i no me’n tem.
Tradicionari de Mallorca
