Sa sogra em va dir, un dia,
que jagués, si estava gat.
I ho em ’via embriagat
d’es vi que em ’via donat,
d’amagat, sa seva fia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Gateres. Gats
Llucmajor
462
III
Ja ho seràs, ja no ho seràs,
madona de S’Alcoraia.
Si no vols jeure a sa paia
ja jauràs a matalàs.
Ses al•lotes de Bunyola,
com se’n van a confessar,
diuen an es capellà:
-No vull jeure tota sola.
Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!