Tenc s’enteniment tremendo,
però no em puc devertir;
s’hora que vaig donar es “sí”,
’guera estimat més tenir
un panadís a sa llengo.
Una rosa alexandrina
coïda de bon roser:
s’oloreta que ella té
és més dolça que mel fina.
Jo sempre m’agrada anar,
d’estiu, per ses ombres fresques.
Margalides com aquestes,
no se’n fan p’es pedregar.