Altres cançons relacionades
Diguès, garrida, diguès!
Diguès, i t’escoltaré.
¿Vols-me dir tot aquell bé
que em tenies, a on és?
Com ella cus, sempre diu:
Coixinet, mal te n’entrasses
i a davant mi tornasses
un jove galant i viu!
No em voldria morir mai;
sempre estar així com estic:
ni més pobre, ni més ric;
ni més jove, ni més jai.
Tradicionari de Mallorca
