Estimat, veniu aquens,
i sentireu ma dolor,
que es meu cor s’encén d’amor
com una atxa amb quatre blens.
Som s’homo més venturós
que hi pugui haver dins Mallorca,
perque tenc sa dona xorca
i no se conhorta amb dos.
Jo som petit com es dit;
a mi poca roba em basta:
ses taiadures d’un sastre
basten per fer-me un vestit.