Si jo perd l’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers.
Mentres que teniu doblers,
sempre us veuen glopejant.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cellers
Poble
Esporles
Núm de glosa
432
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa pobila de can Ros,
que seia a sa taula i reia,
i a cada paraula deia:
“Aquest bou, que és de tirós!”
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Ses enyorances són tristes,
molta pena fan passar.
Jo tan sols no puc comptar
mes penes sinó per llistes.
Tradicionari de Mallorca
