La Mare de Déu mai tarda;
en cridar-la, sempre ve;
en es pou aparegué
a Na Juana Ginarda
Ramell de pomes madur,
com més te mir, més m’agrades;
m’estim més mirar-te a tu
que a quantes Déu n’ha creades.
Si me trobau p’es carrer,
es “bon dia” no em plangueu,
que encara m’alegrareu,
basta us haja volgut bé.
Jo vos vull i vos voldré
es temps que fadrí sereu.
Com més me murmurareu
i més mal de mi direu,
més voluntat vos tendré.