De dins Santanyí em bastava
un bocient de paper
per veure si el teu cor estava
resolt a voler-me bé.
Sa mula de can Ribera,
aquella que té es cap blanc,
per passar tres pams envant
en va quatre per enrere.
¿Per què no em deies “ves-te’n”,
si t’havia de fer nosa?
Així ho fan, cara de rosa,
ses dones que tenen seny.