Ses mates, a mi, em pareixen més altes que una ciutat. Jo vivia confiat, i ets amics me traeixen.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Felanitx
496
III
Senyors i senyores, venim a dinar d’una greixonera de potons de ca.
Un temps, com era fadrí, pensava acabar-la’m tota. I, ara, ran de sa bota, a penes si tast es vi.
Hi ha fadrina que té regalos d’homo casat. ‘Xau-la fer, tapau-li es cap: ella no és dona de bé.