Es segar vol anar-hí
amb s’esquena ben trempada
i sa fauç ben esmolada
i tot lo dia esser-hí.
Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques i moltes.
Com jo veig que es sol se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.