Mumareta meva, jo el vui ferreret
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo el vui escolà
de tant que m’agrada sentir repicar.
Mumareta meva, jo el vui sabater
i tendré sbates en ’ver-ne mester.
Mumareta meva, jo el vui fusteret.
de tant que m’agrada sentir trec-a-trec.
Mumareta meva, jo le vui carnisser,
i en tenir ganes, carneta tendré.
Mumareta meva, jo el vui confiter,
tendré caramel•los en ’ver-ne mestre.
Mumareta meva, jo el vui teixidor
perque a mi m’agrada sentir sa remor.
Mumareta meva, jo el vui mariner,
me durà de França lo que hauré mester.

Tu dius que has fet testament
escrit a fuia de moro
i que el llegesc per s’enforro.
Mira que ho ets, imprudent,
xerrador, impertinent!
¿Que no veus que el qui te sent
t’ha de tocar s’instrument
que toca en tenir s’as d’oro?

En es carrer n’hi ha una,
no dic quina ni qui no,
que ha cosit una camia
i no hi ha posat botó.