Com veig que me n’he d’anar
i la diada s’acosta!
Voldria que s’amor vostra
no em fos negada, en tornar.

Estimat, això està enrere,
es voler-me governar.
Com es vicari dirà:
-Vaja, donau-vos sa mà-,
jo encara puc tornar arrere.

-Cucuiades, ¿d’on veniu
ara en sa dematinada?
-De menjar xeixa robada,
però no m’han agafada
i per això “restituïu”,
“restituïu”, “restituïu”!