Caragol de boca molla,
no vagis per lloc roat,
que, si et troben descuidat,
te posaran a dins s’olla.
¿Tan poc planys el qui t’estima
que no et dols de mon penar?
¿Saps a on vaig arribar
per un “si” que em vares dar?
A una gran malaltia.
Més de sis hores de tira
el cor te va sospirar.
No sé si Déu m’escoltà
un àngel qui me guia
me va dir: “Te’n pots anar,
que ella no s’aixecarà
enc que li hages de donar
més de sis mil anys de vida”.
En arribar, l’escomet:
-¿Com te va anit, Magdalena?-
I ella me gira s’esquena
i se’n va, i jo romanc dret.