Aquesta dona mereix matar amb una ganiveta i donar-la an es Xuieta que vengui sa carn a pes.
Mort
Sineu
Jo en sé un qui no va a missa i diu mal d’es capellans; l’enterraran com es cans davall una ravenissa.
Jo passava per sa plaça i vaig sentir un rum-rum, i va esser una veiota que filava sense llum.
Sa mestressa d’un fuster, de llenya està regalada, i, si topa, tal vegada per s’esquena i tot en té.
