En Tià Llissa cercava
per voreres i torrents
i demanava a les gents:
-¿No m’hauríeu vist s’arada?
Francina-Aina, Francina-Aina,
ton pare m’ha comanat
que em carreguis bé es sac,
que p’es camí no me caiga.
-Aigo que és maina de Déu
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar.
Que és d’ingrat aquest cos teu!
-No és que sigui estat ingrat:
tu, qui em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cos te daria,
si em ’naves amb llealtat.